Testimoni de Imma Soler Fargas sobre Antoni Pascual

4/11/07 Testimoni (Imma Soler Fargas)

Voldria no malmetre res amb les paraules que, maldestres, volen apropar-se per compartir el misteri de nosaltres mateixos reflectit en el misteri de l’altre. Vaig "conèixer" en Toni Pascual el 2005, gràcies a la Marta, una amiga que em va enviar el llibre "Una invitació a l’art de viure" editat per "l’Associació Amics d’Antoni Pascual".

Em va arribar en una època de desert, de recerca, en què l’experiència de soledat era punyent.
Puc dir que per a mi alguns llibres són veritables amics; sovint m’han "curat" l’ànima d’una manera difícil d’explicar.
Llegint aquest vaig sentir-me molt a prop d’algú que ja era a l’altra riba però, en canvi, molt present. En Toni parlava de poetes que he sentit molt endins. Les seves paraules em ressonaven; expressava allò que jo no hauria sabut dir i em clarificava algun dels meus laberints. Igualment, el respecte i delicadesa amb què els seus amics parlaven d’ell i del que compartiren, em commogué; m’era molt suggeridor.
Són moments d’aquests en què experimentes una alegria íntima, que esclata al cor, en què et sents tocat en el profund.

Sé que en acabar el llibre vaig pensar : "llàstima que ja no hi és!". La Marta em posà en contacte amb l’Associació i vaig tenir el goig de col•laborar, juntament amb la M. Pilar Fenés, l’Ivan i la Nadina, en la transcripció dels comentaris del Toni a les "Cartes a un jove poeta" de Rilke (llibre que m’acompanya des de fa vint anys). Va ser un plaer i un regal poder sentir la veu del Toni i anar transcrivint a poc a poc...Tenia el mestre que necessitava a casa (és curiós com sovint, a la vida, t’arriben les coses inesperadament). I sentia que, realment, més enllà del temps i de l’espai, per sobre del nostre "estar desemparats" – com diu Rilke – "hi ha una gran maternitat, com un anhel col•lectiu", i un pot sentir l’escalf de la comunió amb alguna cosa més gran alhora que et sents més tu mateix i, aleshores, la "intimitat es fa immensa". I un demana de poder romandre en aquest lloc, en aquest centre d’un mateix, per emplenar-se com una àmfora oberta i així poder vessar, també , de plenitud i calmar l’antiga set i sadollar.

Vull agrair de tot cor a la seva família i als seus amics la generositat de voler eixamplar el cercle i compartir aquest llegat que ens pot acompanyar i ajudar a créixer en aquest viatge vers la llibertat.