jueves, 28 de abril de 2022
lunes, 19 de septiembre de 2016
Dissabte 22 d'Octubre: "A la recerca de la nostra humanitat"
La nostra associació segueix al seu pas, la seva trajectòria al voltant del llegat de l'Antoni Pascual i dels "mestres" sobre els quals va girar la seva obra.
Al
2014 vam posar en marxa un seguit de trobades entorn d’un aspecte cabdal en
l’obra de l’Antoni Pascual: el nou monaquisme, o dit amb altres paraules, la
possibilitat de fer coincidir el camí d’una espiritualitat personal i intensa
amb la vida quotidiana més comuna i compartida.
Propera trobada de l’Associació
“Amics d’Antoni Pascual”
22 d’octubre de 2016
Ens
trobarem el dissabte 22 d’octubre, en sessió de matí i tarda. Aquesta vegada el títol és
A la recerca de la nostra
humanitat
La
vida com a camí per comprendre el que som però encara no hem descobert.
Allò que és
pròpiament humà.
La diferència
entre fe i creença.
Preguntes i
respostes que van apareixent de formes ben diverses.
Aquest és el fil conductor de dues
maneres de fer aquesta recerca, que nosaltres, en aquesta trobada, tractarem a
través de dos autors.
MARCEL LEGAUT (Paris, 1900 - Avignon,1990)
Matemàtic i
professor universitari francès que va deixar la seva
carrera a
principis dels anys quaranta per encetar una nova vida de camperol, crear una
família i escriure una llarga i fonda reflexió sobre la condició humana. Amb 70
anys comença a publicar els seus llibres principals, que tindran un èxit
inesperat (El hombre en busca de su
humanidad; Llegar a ser uno mismo; Meditación de un cristiano del siglo XX;
Pregàries d’home, entre d’altres).
Mor en una estació de tren, als 90 anys,
en un dels seus viatges per comentar els seus llibres amb cercles de gent
interessada.
Ínfimos
y efímeros pero necesarios;
sepultados
en lo inmenso pero conscientes;
perdidos
en lo innumerable pero únicos.
Per parlar d’ell i de la seva obra hem
invitat Domingo
Melero (Barcelona,1948).
És el president de la “Asociación Marcel Legaut” i director de la revista
“Cuadernos de la Diáspora”, creada el 1994 i dedicada principalment a la
difusió i comentari de l’obra d’aquest autor francès. És, sense dubte, un
profund coneixedor de Marcel Legaut. Amic personal de l’Antoni Pascual, per a
qui Marcel Legaut va ser també essencial, va publicar una llarga entrevista
amb l’Antoni Pascual en el número 8 de
Cuadernos de la Diáspora.
 |
Per la tarda ens acompanyarà
JOSÉ
CORREDOR-MATHEOS (Alcázar
de San Juan, 1929).
En aquesta part de la jornada, la
recerca de la nostra humanitat la farem per mitjà de la poesia. Corredor-Matheos ha construït, al
llarg ja de moltes dècades, una obra poètica subtil i senzilla en l’expressió,
que transmet les inquietuds i perplexitats de la condició humana i, per
moments, irradia una llum potser desconeguda.
Yo soy un pez, un pez
que va por el jardín,
tan libre como un
árbol.
Y soy también un
árbol,
que tiene sus raíces
en el cielo
como un pájaro.
Soy un pájaro, un
pájaro,
y son míos los
cielos,
las aguas y la
tierra.
¿Por qué si soy un
pez,
un pájaro y un
árbol,
la angustia de ser
hombre
hace que todo
me resulte, de
pronto,
tan extraño?
José
Corredor-Matheos ha
estat crític d’art de les revistes “Destino” i “Triunfo” i director de
l’enciclopèdia Gran Larousse Català.
Com
a poeta és autor de quinze llibres de poesia
(entre ells: El don de la
ignorancia i Un pez que va por el
jardín) i de més de cinquanta sobre arts plàstiques, arquitectura i
història de la joguina.
 |
Per qualsevol comentari o informació
ens podeu escriure al correu de l’associació: amicsantonipascual@yahoo.es, o ens truqueu
Associació Amics
d’Antoni Pascual
Marisa
Ponte
Ricard
Fernández (93 2137538)
lunes, 6 de junio de 2016
Recull de Jornades de l’Associació “Amics d’Antoni Pascual”
La nostra associació
segueix, al seu pas, la seva trajectòria al voltant del llegat de l’Antoni
Pascual i dels “mestres” sobre els quals va girar la seva obra.
Al 2014 vam posar en marxa un seguit de trobades a
l’entorn d’un aspecte cabdal – com ja sabeu- en l’obra de l’Antoni Pascual: el
nou monaquisme, o dit amb altres paraules, la possibilitat de fer coincidir el
camí d’una espiritualitat personal i intensa amb la vida quotidiana més comuna
i compartida.
Un petit resum del que hem
proposat i algunes de les persones que ens han fet costat fins ara:
16 de gener 2016
Els vius i els morts:
Vivències reveladores entorn de la
mort
amb Luján Comas i Anji Carmelo
Innocent fou (Joan Maragall), finalment, quan es
plantejà lúcid la qüestió essencial: "Todos están enfermos del miedo a la
muerte... ¿Quién nos enseñará a reír profundamente? ¿Quién nos ha de enseñar la
profunda alegría de la vida, sino aquel que sepa enseñarnos la profunda alegría
de la muerte?"
"La innocència de Joan Maragall" Antoni Pascual
17
de gener 2015
Plenitud Radiante
amb Vicente Merlo
i
Antoni Pascual (1941 – 2001)
La vida humana vol manifestar-se i crear-se com una
obra d'art que necessita, per realitzar-se i
veure's com a tal,
la inspiració i l'energia que vénen del fons.
la inspiració i l'energia que vénen del fons.
Antoni
Pascual
15 de març 2014
La via del silenci
amb Pablo d’Ors
i Antoni Pascual (1941 – 2001)
L’home és silenci, paraula i
acció. Normalment
les vides es frustren perquè els falta el silenci.
Antoni Pacual
2 de febrer de 2013
L’obra d’Antonio Machado des de la Psicologia Junguiana
amb Carles Ventura Pallarols
A partir del
mal me ha sobrevenido mucho bien. Manteniéndome tranquila, sin reprimir nada,
permaneciendo atenta y aceptando la realidad, tomando las cosas tal como son y
no como yo quería que fuesen, haciendo todo esto me han sobrevenido
conocimientos y fuerzas poco comunes que nunca hubiera podido imaginar. Siempre
había creído que cuando se aceptan las cosas, estas nos dominan de una forma u
otra. Pero esto es absolutamente falso. Sólo aceptándolas se puede adoptar una
actitud frente a ellas. De modo que jugaré al juego de vivir, aceptando lo
que cada vez me traen el día y la vida,
bueno y malo, sol y sombra, que constantemente cambian, y así acepto también mi
propia naturaleza con su positivo y negativo, y todo tendrá mayor vida para mí.
¡Qué tonta era! ¡Cómo he querido forzar todo según mi cabeza!
Carta de una paciente a Carl Gustav Jung
(En “El secreto de la flor de oro”)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)