4/11/07 Testimoni (Imma Soler Fargas)
Voldria no malmetre res amb les paraules que, maldestres, volen apropar-se per compartir el misteri de nosaltres mateixos reflectit en el misteri de l’altre. Vaig "conèixer" en Toni Pascual el 2005, gràcies a la Marta, una amiga que em va enviar el llibre "Una invitació a l’art de viure" editat per "l’Associació Amics d’Antoni Pascual".
Em va arribar en una època de desert, de recerca, en què l’experiència de soledat era punyent.Voldria no malmetre res amb les paraules que, maldestres, volen apropar-se per compartir el misteri de nosaltres mateixos reflectit en el misteri de l’altre. Vaig "conèixer" en Toni Pascual el 2005, gràcies a la Marta, una amiga que em va enviar el llibre "Una invitació a l’art de viure" editat per "l’Associació Amics d’Antoni Pascual".
Puc dir que per a mi alguns llibres són veritables amics; sovint m’han "curat" l’ànima d’una manera difícil d’explicar.
Llegint aquest vaig sentir-me molt a prop d’algú que ja era a l’altra riba però, en canvi, molt present. En Toni parlava de poetes que he sentit molt endins. Les seves paraules em ressonaven; expressava allò que jo no hauria sabut dir i em clarificava algun dels meus laberints. Igualment, el respecte i delicadesa amb què els seus amics parlaven d’ell i del que compartiren, em commogué; m’era molt suggeridor.
Són moments d’aquests en què experimentes una alegria íntima, que esclata al cor, en què et sents tocat en el profund.
